
I de sobte un bon dia, llegint "
Jo confesso" d'en
Jaume Cabré m'adono que els objectes amaguen mil records... i que volen amagar-ne encara mil més.
I heus aquí que neix aquest blog, on els mobles i potser d'altres objectes cobraran vida.
O si més no, on intentarem que tornin a somriure.
Jo també vaig llegir la novel·la i vaig tenir les mateixes sensacions que tu! Enhorabona pel teu blog i pel teu treball!
ResponElimina