divendres, 30 de març de 2012

Cera d'ebanista

Només queda una darrera sessió del curs tornant de setmana santa, i sembla que la tauleta ja està quasibé enllestida..  Avui "només" tocava acabar de posar goma-laca a la porta i al calaix (que anaven més endarrerits) i encerar tot el moble.

Un nou error del qual he après: a la darrera capa de goma-laca no cal passar-li ja llana d'acer! jo que ho feia pensant-me que quedaria més fina.. però no, perquè també perd brillantor llavors..

Procediment per aplicar la cera d'ebanista (incolor): amb una munyequilla, sucar una mica i anar escampant per damunt de tot el moble (exterior i interior); després de la primera capa pulir amb un drap de cotó per tal de donar "brillo"; i tornar a aplicar una darrera capa de cera (aquest cop ja no pulirem després). De fet, abans d'aplicar la darrera capa de cera he tornat a passar el rotulador corrector aquest cop per damunt de les restes de cera dura que vàrem posar fa una setmana al damunt de l'esquerda lateral. Tal com m'havien explicat, amb el drap de cotó la cera sobrant del damunt de l'escletxa ha marxat fàcilment.

Com que al final ha sobrat una estoneta he col·locat ja la porta però encara em quedarà col·locar els panys.. ho deixarem per al proper dia, però crec que en 15' ja la tindrem enllestida! Quina ilusió! Per fi podré posar una foto del abans-després i podrem comparar!! I començar un nou moble.. Let's think about it (decapé o tauleta amb marbre o butaca per aprendre a entapissar.. this is the question).

Tal com l'he deixada avui la tauleta:

Podeu veure que la tauleta ha fet molt amics al curs, com aquest butaca amb qui comparteix magatzem :)

divendres, 23 de març de 2012

EVOLUCIÓ DE LES CADIRES

 WINDSOR










ISABELINA










VICTORIANA
CADIRA THONETCADIRA HOFFMANN
























 SILLÓ BARCELONA, MIES VAN DER ROHE
 CADIRA CESCA, BREUER
 SILLÓ PAIMIO, AALTO
 CADIRA ANT, JACOBSEN
 CADIRA WEGNER

CHAISE LONGUE, LE CORBUSIER

Breu resum de la Història dels mobles (ESTILS i NOMS)

Els mobles més antics que es conserven són de l'antic Egipte (2.680-2.255 aC) malgrat que es creu que els mobles han existit des del neolític (7.000 aC).

Cronograma HISTÒRIC:
  • MOBLE EGIPCI (2680-2255 aC): senzilles estructures de fusta. Els mobles de la cort van recoberts amb or, plata, marfil, teles, etc amb motius decoratius d'escenes de deus. Molts cops, potes en forma de pota animal.
  • MOBLE GREC (1200-300 aC): més adaptació al cos humà que el moble egipci. Desapareixen potes en forma animal.
  • MOBLE ROMÀ (a partir de s.I): els mobles de luxe passen a ser de bronce.
  • MOBLE BIZANTÍ (330-1453): similars als romans però revestits de luxe oriental
  • MOBLE MEDIEVAL a partir d'aquí ja parlarem d'estils (medieval romànic, gòtic, etc.) i no tant de "civilitzacions".
L'estudi dels ESTILS dels mobles es divideix en les següents èpoques (malgrat que cal tenir clar que no es desenvolupen alhora en els diferents països i classes socials):
  • ROMÀNTIC: 1000-1250: mobles pesats i massisos. Peces essencials: el banc i el cofre.
  • GÒTIC: 1250- 1500: mobles sobretot d'esglesia. Sobretot roure i noguera. estructures rigídes també però més verticals.
  • RENAIXEMENT: 1500 - 1600: neix a Itàlia, sobretot en moble civil. Decoració suntuosa.
  • BARROC: 1600 - 1750. Comença el entapissat "tovet" de seients i espatllers, i el tornejat (talla) de fusta amb relleu. Destaquen sobretot:
    • Estil Boullé (André Charles Boulle) que designa mobles de gran luxe de la cort francesa amb aplics de metall. 
    • Estil Queen Ana que designa el mobiliari anglès de principis segle XVIII, més pràctic que l'anterior, que utilitza laca, marqueteria i fustes clares, i potes curvades (altre cop semblant a potes animals). Cap a finals del mateix segle a Anglaterra neix l'estil Chippendale, inspirat en el rococó dels francesos i xinesos.
    • Comencen a produir-se els mobles en serie per a la classe mitja, per exemple la cadira Windsor.
  • CLASSICISME: 1750 - 1850. També conegut com estil de Lluís XV i Lluís XVI. Estil més feminitzat.Comença l'ús de fustes exòtiques a Europa (caoba, eban o pal de rosa). Aspecte i ensamblats més perfectes. 
  • ACTUAL: 1850 fins ara.
    • Estil isabelí (1833-1870, Espanya): mobles massissos de pi amb xapa de caoba, marqueteria i bronce, amb relleus de cignes o gondoles normalment.
    • Estil victorià (1837-1901, Anglaterra):gran varietat de fustes i talles.
    • A partir d'aleshores apareixen grans noms d'artistes-dissenyadors-arquitectes:
      • John Belter
      • Michael Tonet
      • William Morris
      • Charles Eastlake
      • ART NOUVEAU: últims anys del s.XIX - principis del s.XX. a Bèlgica (Henri van de Verde i Victor Horta). Conegut per altres noms:
        • ARTS AND CRAFTS,  a Anglaterra (William Morris) 
        • a Escòcia (Charles Rennie Mackintosh)
        • ART MODERNE, a França (Hector Guimard)
        • MODERNISMO, a Espanya (Antoni Gaudí)
        • JUGENDSTIL, a Alemanya (Peter Behrens i Max Berg)
        • LIBERTY, a Itàlia
        • SEZESSION, a Austria (Josef Hoffman, Josef Olbrich, Otto Wager, Kolo Moser). Va ser el precursos dels dos estils importants del segle XX:
          • el BAUHAUS alemany (Walter Gropius, Marcel Breuer, Mies van der Rohe)
          • l'ART DECÓ francès (Louis Majorelle, André Groult, Pierre Chareau, Jacques Emile Ruhlmann, Le Corbusier)
    • Mobiliari ESCANDINAU (Alvar Aalto, Arne Jacobsen, Hans Wegner)
    • Mobiliari MODERN (Jens Risom, Charles Eames, i firmes com KNOLL i H.MILLER)
    • Mobiliari POST-MODERN (Michael Graves, disenyadors del grup MEMPPHIS com Ettore Sottsass i Michele de Lucchi;; Richard Meyer, Charles Gwathmy, Massimo Vignelli, Mario Botta ).

Regal de Sant Josep

Aquest va ser el regal pel pare. Com no, la dèria dels mobles ara jeje. Tot i que aquests eren nous (180€ a l'AKI aprox), quan es facin malbé (millor prevenir clar), ja intentaré cuidar-los jo. Hauré de preguntar com mantenir els mobles d'exterior.. a les instruccions posava que amb oli.. per ara, no n'he posat, ja veurem més endavant. La taula i les cadires que tinc jo al balcó, semblants a aquests, han passat el primer any força dignament, sota pluja i sol, sense cap protecció, però alguna taca i esquerda ja tenen pobrets..

Més classes

Ja no sé per quina sessió vaig.
El que si sé és que ahir vaig fer mooltes actuacions noves sobre la tauleta de sempre:
1) Acabar de posar goma-laca (sobretot al calaix i a la porta que duen menys capes).
2) Enganxar una fusta travessera sota la fullola superior, que un bon dia va saltar i no teníem massa clar d'on havia sortit però vam concloure que allà era un bon lloc. Primer, amb cola d'impacte (recordem que s'ha de deixar assecar abans d'unir) i després amb dos clauets que em van costar deu i ajuda (Manel's reference) clavar-los. Conclusió: la forma i mida del martell importen, ja que picar amb el meu, més petit i més arrodonit era un suplici, i amb un amb base més gran i quadrada que em van deixar, va acabar sent un plis-plas.
3) Pintar amb un rotulador "corrector" de fusta fosc sobre els puntets de macilla que tapen els forat de corcs.
4) Posar cera dura (unes barres de colors) dins les esquerdes (en tenia un parell de laterals). Aquesta cera s'escalfa amb un encenedor, es treu un trosset, es fa un xurro (com si juguéssim amb plastilina) i s'ascampa apretant dins l'esquerda. Mireu la foto. El proper dia, amb cera (típica llauna que posa cera d'ebanista, 5€ aprox a Cal Vicentó) amb la qual cobrirem tot el moble per protegir-lo, aconseguirem desfer el sobrant de cera dura i que amb un drap de cotó marxi fàcilment.

pd: Ahir vaig descobrir un altre material. El feien servir unes companyes. Es tracta d'un Enduridor de fusta de la marca Xylazel. Diria que l''aplicaven dins els forats dels corcs ja "desinfectats" per tal de, com diu el nom, enfortir aquelles zones com les potes, on la fusta s'havia fet malbé molt.

dijous, 15 de març de 2012

A la babalà.

Avui el programa Espai Terra del 33 m'ha fet descobrir un petit tresor: la botiga de restauració, customització de mobles i aparadorisme A la babalà. Trobareu l'enllaç també a Inspiring & Interesting.
Està al 22@ de Barcelona i tenen botiga online.Mola consultar els preus dels mobles restaurats que tenen, i molt interessant que indiquen quines actuacions els hi han fet.
Us penjo alguna foto de la seva web.. M'encanta.

Sisena sessió

Coses importants apreses avui:

- per netejar la goma-laca dels pincells posar alcohol (per tant si passem alcohol un cop hem passat mans de goma-laca ens l'emportarem! compte! per netejar un cop hem tornat a pulir amb llana d'acer, hem de fer-ho simplement amb un pincell sec).
- per diluir la goma-laca la proporció és el doble d'alcohol que de goma-laca (en volum). He llegit per algun lloc alguna proporció que és 1/3 però aleshores quedarà més diluït (millor quan estem començant i coneixem poc la tècnica).

El proper dia cal portar: cera incolora, claus petits per clavar la part superior (per si no compro el marbre que suposem valdria uns 50€), i un litre d'alcohol per diluir la goma-laca (proporció habitual: 2litres alcohol per 250gr). Ah, i si, la bossa de 30€ de goma-laca pesava 1 kg (l'hem partit entre 4).

dissabte, 10 de març de 2012

Cinquena sessió

Just la meitat de curs.
Just la meitat de moble restaurat.
 
A la llista de materials cal afegir-hi (comprats al Versailles):
    - Cola d'impacte (1€ el tub Contact Ceys)
- Goma-Laca (30€ la bossa, no sé dir pas de quina quantitat -1kg-, però en farem 3 parts i el compartirem ja que com que es dissol en alcohol, en tindrem per molts mobles..).
    La cola ha servit per restaurar la marqueteria de la porta i el calaix. Com? Doncs aprofitant un altre calaix (és curiós però d'una altra tauleta igual que devia existir només se'n conserva el calaix).Un cop enganxats es trossets, he passat paper de vidre i llana d'acer per afinar, alcohol per netejar, i ja he passat a la goma-laca.
 Procediment per aplicar la goma-laca: unes 2-3 capes, deixar assecar, passar llana d'acer fina, netejar amb un pincell (sense cap diluent, ni alcohol ni aigua), tornar a aplicar goma-laca i anar fent..

Avui m'he emportat dues "bronques":
- La cola d'impacte s'ha de deixar "assecar" uns 10 minuts abans no enganxes les peces..
- La goma-laca s'ha d'aplicar molt poc humida, és a dir, les munyequilles han d'estar ben escorregudes..

De les coses mal fetes sempre se n'aprèn molt ja que recordes no haver-ho fet bé i segurament no tornes a caure en l'error.. bé, som humans i ensopeguem dos cops o tres o quatre ;)

dilluns, 5 de març de 2012

Tresors amagats

Un diumenge qualsevol.
Una casa que amaga tresors recuperats d'altres llocs.
Gràcies mare per guardar aquests tresors i deixar-me'ls restaurar. En un futur, eh? que encara vaig per la tauleta! :) Ja us explicaré el procés quan arribi.
Però mentrestant poso aquí les fotos dels tresors. A part de restaurar-los tinc un altre objectiu, descobrir l'època, l'estil, el valor, el tipus de fusta, tot el que pugui vaja per aprendre cada dia més coses.





I em falta la foto del mirall cornucopia de "pan de oro".. Aquest aviat viurà una vida nova en una altra casa .. aviat pròxim capítol! Ja veureu..

dijous, 1 de març de 2012

Quarta sessió

El canvi que està fent la tauleta és fascinant..
Mireu:
Avui ha tocat:
1) passar paper de vidre per afinar tota la superfície i eliminar les restes sortints de la macilla de tapar els corcs.
2) passar un pincell i un drap per netejar la pols restant
3) netejar amb munyequilles mullades d'alcohol per tota la superfície i veure el color natural de la fusta;
4) i per fi començar a envernissar: diluir goma-laca amb alcohol i amb 2 munyequilles (una serveix simplement per desempapar l'altra) anar passant una capa; deixar que s'assequi una mica i tornar-hi. Avui només he passat 2 capes però m'han comentatque en farem fins a 20! i que els exteriors els farem d'un to diferent que la resta per donar diferents colors a la fusta.
Cal vigilar amb la goma-laca ja que és vernís natural, com una resina i per tant si passessim la munyequilla per damunt sense deixar que sigui absorvida abans de tornar-hi ens l'emportaríem i quedaria tot com enganxifós-enganxat.

El pròxim dia em cal portar Cola d'impacte per tal d'enganxar els trossos de marqueteria que treuré d'un altre calaix per tal de recuperar la marqueteria d'aquest. Una setmana d'espera es fa llarga..