Mercato sul naviglio a Milà

Milà, ciutat coneguda com una de les capitals europees, sinó mundials, de la moda i el disseny, acull el darrer diumenge de cada mes, el que segurament és un dels mercats més grans del món d'antiquaris i objectes de segona mà (mobles, llibres, roba i objectes de tota mena), el Mercatone dell'antiquariato sul Naviglio grande.
Hi vaig ser per casualitat aquest diumenge. Dic per casualitat, perquè si no arriben a acompanyar-m'hi, no l'hagués trobat mai ja que no està pas enunciat a les típiques guies turístiques o webs de viatges.
I mira que el lloc és maco, un mercat a banda i banda d'un canal.. Em va encantar.. llàstima que no m'hi vaig poder entretenir massa i que els senyors de RyanAir m'haguessin fet pagar si m'emportava alguna cosa..
Em guardaré el viatge per tornar-hi un dia juntament amb l'altra cosa imprescindible de Milà: anar a l'Scala a escoltar òpera.

Us deixo dues fotos que vaig fer.

Si voleu més informació sobre aquest mercat i el genial barri del Naviglio de Milà, us recomano llegiu aquest enllaç: http://es.thecircumference.org/canals-of-navigli-milan

Mercat dels Encants

Passejar pel mercat dels Encants de Barcelona (m'encanta la paraula Encants..) té alguna cosa entre depriment i màgic.
M'hi he deixat perdre puntualment en diferents èpoques de la meva vida, motivada per raons diferents. La que guardo amb més afecte és l'època de la uni en que hi anava acompanyant un amic que buscava material de cinema antic, pel·lícules, càmares, cartells. Suposo que li deu haver encantat la peli La invención de Hugo que ahir vaig explicar en l'altre blog.


Tornem al tema. Ahir, Encants.. Feia cosa de dos anys que no m'hi deixava caure. Era tard, les 16h, ja tancaven quasibé.. La idea no era comprar, sinó mirar per si de cas trobava alguna cosa que em cridés.
Vaig donar un tomb (en realitat, "vam" ja que anava amb ma mare), vam veure alguns mobles, o massa grans per transportar amb el meu cotxe, o massa lletjos (pel meu gust, eh?) o que simplement no em cridaven.
La primera cosa que em va cridar l'atenció va ser un bust negre de guix però en acostar-mhi vaig veure que estava massa trencat i jo de reparar guix no en sé. En "substitució" vaig acabar comprant aquests dos, que no tenen res ni de vell ni de moble, però em van agradar.


I ja quan marxàvem, no sé ben bé si ma mare o jo vam veure una tauleta antiga de "cafè", amb marbre rosat al damunt, i després de regatejar vam acabar emportant-nos-la! No tinc foto aquí. Després de la tauleta de nit, ja tinc objectiu per restaurar! La idea és vendre-la després ja que no acaba d'encaixar a casa meva. Seguiré informant!