La tauleta taronja: Abans i després

Transformació realitzada:

- la part superior és de conglomerat i degut al pas del temps i el mal ús (el meu avi hi posava pintura i pots i coses vàries al damunt) caldria contraxapar o canviar-ne la peça. Optem per la segona opció.

- la fusta que trobo que em servirà és quadrada així que toca utilitzar una caladora i llimar (no tinc fotos sorry). La meva paciència no dóna perquè quedi perfecte però força bé.

- posem tapaporus per gastar menys pintura.

- pintem. El color triat incialment amb pintura en base aigua és força llegi (salmó!!). Intento fer un arreglo i queda rosa!! Optem per pintar al damunt amb pintura taronja acrílica..

- fem fotocòpies ampliades de les plantes escollides (s'equivoquen i em fan una altra planta però també m'agrada).

- agafem les fotocòpies, les retallem amb bisturí, enganxem amb cola blanca (diluïda) i envernissem.

- queda posar el prestatge inferior! també l'he tallat amb caladora i ha encaixat força bé! per sota l'aguanten unes platines.

El resultat.. m'encanta :)

Detall del gravat superior: fotocòpia d'on es volien treure les imatges (al final és una altra jeje)

Tauleta

Anar a un lloc diferent a fer un curs, implica fer comparacions. I per molt que diguin que les comparacions són odioses, a vegades comparar pot ser molt constructiu. Igual que és constructiu el fet de conèixer tècniques noves, maneres de fer diferents, punts de vista allunyats però en el fons amb el mateix objectiu: donar una nova vida a un moble.

De fet restaurar i transformar pot ser una cosa tan allunyada com propera. Allunyada ja que el leif motif del primer és ser tan fidel a l’objecte incial com es pugui, i el del segon és canviar-ne aspecte, estructura i fins i tot funció. Però alhora propers ja que els dos tenen una mateix objectiu com ja he dit, donar nova vida al moble.

Bé, no m’enrotllo més. Avui he après a fer servir (o si més no he intentat aprendre a fer servir) tot d’eines, estris i procediments que encara no coneixia. És genial aprendre cada dia coses noves. Així doncs avui he fet:

-          Per tal de canviar la part superior de la tauleta, que era de conglomerat, per una fusta massissa que hi havia pel taller he après a serrar amb CALADORA. Aquesta fusta era d’un tamany semblant però ai las, era quadrara.. i ara ja és rodona J A manca de compàs, hem fet servir, un cordill i un boli per dibuixar la línea sobre la qual passar la serra de la caladora.

-          Evidentment el meu pols no és precisament fantàstic, així que ha calgut llimar i arrodonir posteriorment tant la part tallada com la superficie. Per fer-ho he provat primer amb un parell de llimes de Fuster, però finalment he tingut a les mans una LIJADORA de la marca MAKITA (que m’ha dit la profe que és la millor). 

-          Finalment, un cop llimat tot, he començat a pintar amb rodet la pintura que abans he anat a comprar: Pintura Valentine de color taronja (10€ aprox el pot d’1kg). He escollit el pantone i me l’han fet a la botiga ràpidament. Dues curiositat sobre la pintura i la drogueria:

1) he comprat pintura plàstica (en base aigua) de paret!! La profe és així, fa servir pintura de paret i després l’envarnissa (diu que és més econòmica que la pintura típica de mobles) amb Vernís mate de mobles de marca CEDRIÀ (uns 12€ el pot d’1litre també);

2) ho he comprat a la Drogueria i Pintures Elias del C/Bon succés amb Xuclà a Barcelona, un lloc que sembla que et transporti al segle passat.. a sobre m’han fet descompte i m’han dit que tenien un amic a Vilafranca.. he tingut la sensació de parlar amb el senyor Sempere però enlloc d’estar en una llibreria estava en una droguería..

3) Abans m’he recorregut quasi tot el Raval buscant un Fuster obert sense massa èxit i això que encara no eren ni les 19h.. però he descobert que si t’hi fixes, n’hi ha moltes de fusteries, però deuen obrir als matins :) Jo buscava la del Carrer Riera Alta..

Exemple de transformació de mobles per anar agafant idees

Aquesta darrera foto que he posat és mooolt bona ja que és idèntica a la tauleta que jo vull transformar!!! A veure com em queda a mi..

Vamos a recuperar muebles

Tic tac.. en dos o tres dies el tindré aquí..

Vamos a recuperar muebles, de Virginie Manuel, Editorial OCEANO Ambar.

El millor de tot és que resulta que l'autora és la profe del curs de la Lleonera!! Una crack.

No ho he pogut evitar. Ens el vam estar mirant dijous al curs. Hi ha uns casos pràctiqcs preciosos, t'agafen ganes infinites de començar a desmontar i remontar mobles. El divan de la portada, per exemple, eren els baixos d'un armari!

Divendres vaig passar per l'FNAC i la Casa del Llibre i no el tenien, però txan, he vist que per web si que el tenen a la Casa del Libro així que no ho he pogut evitar.. Llàstima que just després de fer la compra he vist que si hagués fet servir un codi de descompte m'hagués estalviat pasta, però bé, pel pròxim llibre :)

Transformació de mobles

Se m'acumula la feina, i els posts atrassats. Fent una mica de resum de les darreres setmanes:
El curs de restauració de mobles al centre cívic del Molí de Vent a VNG s'ha acabat :(
I no el reprendrem fins al gener, així que toca espavilar-se, tant per acabar el penjador de peu, com per buscar un nou curs o espai per seguir fent cosetes ara que hi estic "enganxada".

1. La meva primera idea meva era buscar un destí de vacances que combinés aprendre idiomes (francès o anglès) amb restaurar mobles. Vaig googlejar per tal de buscar un curs intensiu d'una setmana aprox pel sud de França, però res. No hi va haver manera. En vaig trobar a Canadà i Anglaterra.. massa lluny per anar amb cotxe tot portant un moble que restaurar..
2. Segona idea: buscar curs pel juliol per aquí la provincia de Bcn. I finalment el vaig trobar: Curs de Transformació de mobles a l'associació la Lleonera, al Raval de Barcelona. Un lloc preciós, una antiga vaqueria on la propietària, també restauradora, els ha cedit l'espai amb un lloguer baix a canvi de que preservin l'espai i segueixin amb les activitats artístiques. I bé que ho han aconseguit :)

Us deixo una foto de l'entrada de la Lleonera amb la tauleta "cutre" que pretenc transformar.
El curs que faig és només de 8h (45€), així que tocarà espavilar-se.

I què vol dir "Transformar un moble"?
Doncs pot voler dir dues coses: canviar-li aspecte o canviar-li estructura, forma i fins i tot funció.
En aquest cas, la tauleta en principi només canviarà d'aspecte, malgrat que alguna idea de la profe em va fer pensar en anar més enllà (convertir-la en una tauleta-làmpara) però encara ho estic meditant.
Seguiré informant :)

Més materials restauració mobles

Estava fent neteja del moneder, on tinc la costum d'anar emmagatzemant tiquets de compra fins que noto que el bolso pesa massa per lo petit que és.
Fent aquesta neteja doncs, he fet recopil·lació de molts tiquets de compra de materials de restauració, així doncs, abans de posar-los a reciclar, heus aquí una llista de preus (alguns ja els havia anomenat en algun altre post, sorry):

• Bosseta cargols (10-15?) de l'AKI: 0,95€
• Goma-laca escames bossa 1kg, de Versailles Ribes (C/Josep Coroleu, 5-7 Vilanova): 24,70€
• Contact ceys goma contacte tub 30ml, de Versailles: 0,95€
• Espàtula nº6 a l'AKI: 1,10€
• Moblicera (cera dura en barra), a l'AKI: 1,99€
• Cera d'ebanista (tova en llauna), a Cal Vicentó:  5€ aprox
• Potet esmalt acrílic, 0,25l a l'AKI: 7,10€
• Paquet 10 guants Latex a Cal Vicentó: 0,90€
• Parell guants tricapa a Cal Vicentó: 1,60€
• Esperit 96º 500ml a Cal Vicentó: 2,05€
• Fregall llana d'acer fi a Cal Vicentó: 1,89€
• Fregall llana d'acer mitjà a Cal Vicentó: 1,99€
• Retocador fusta (rotulador) Nogal fosc, marca CEYS, a Ferreteria Mas, Vilanova: 4,51€
• Barrina nº2  a Ferreteria Mas: 1,21€
• Barrina nº1/2 a Ferreteria Mas: 0,99€
• Espàtula 30mm  a Ferreteria Mas: 2,58€ (és més petita que la de l'AKI però mooolt més resistent)
• Pincell rodó nº4 a Ferreteria Mas: 0,42€
• Pincell rodó nº20 a Ferreteria Mas: 1,28€

Penjador Thonet de paret acabat

ABANS I DESPRÉS

Últims retocs fets amb cera tova + cera dura + retolador a algun forat que m'havia deixat.
Cargols posteriors antics netejats amb decapant. En mancava un i l'he comprat.
Els claus els he clavat fent primer forat amb barrina.
Ja està llest, ara a acabar el penjador de peu!

El pas dels anys aturat en una imatge

 

Carrer Sant Joan - La Granada. Principis Segle XX

Pintura a l'oli "Bassa pedrera" , de Josep Freixedes (quadre fet a partir de la fotografia d'autor desconegut que podeu veure a la web de l'Institut d'Estudis Penedesencs)

 

Carrer Sant Joan - La Granada. Principis segle XXI

Fotografia digital feta per mi mateixa el dissabte 16/6/2012.

Atlas ilustrado del mueble antiguo

No ho vaig poder evitar.. tot sovint anar a Barcelona implica passejar per l'FNAC o el Happy Books.. i a aquesta última llibreria vaig trobar aquest llibre de tapa dura, que em va robar el cor. I perquè enganyar-nos, vaig pensar que estava molt bé de preu! 15,95€ (val el mateix a l'FNAC).

Atlas ilustrado del mueble antiguo, de l'editorial Susaeta.
Amb un índex molt temptador i fotografies molt ben fetes. Per a principiants com jo ideal per començar a aprendre el nom de diferents tipus de fusta i a identificar estils.

Ja aniré explicant coses que llegeixi!

Cola blanca vs cola d'impacte

La diferència principal entre la cola blanca i la d'impacte és la forma d'aplicació:

•  la d'impacte cal deixar-la assecar uns 10 minuts abans d'unir-ne les parts, però un cop passats aquests minuts asseca ràpid.
• la blanca triga hores en secar i lo ideal és aguantar les peces a unir amb un sargent o un cordill.

En realitat la "bona" per a restauració, la típica cola de fuster, seria la blanca però als llocs difícils d'accedir o on sigui difícl de mantenir les peces unides amb un element que les apreti, usarem cola d'impacte.

Les dues permeten certa flexibilitat (útil per a unir soles de sabata per exemple!).

Penjador Thonet.. com estàs?

Si algú es pregunta com va la restauració del penjador Thonet... Doncs bé, a mode de resum:

- Un cop decapat i desmontat va tocar injectar anticorcs i posar macilla a les fisures, forats i esquerdes..  que com podeu veure a les fotos no eren precisament petites.. de fet a una va ser necessari posar cola blanca i lligar amb un cordill.

- Un cop seca tant la cola com la macilla, s'ha pulit passant paper de vidre, després llana d'acer fina per tapar porus, i finalment s'ha passat alcochol amb munyequilles per tal de netejar.
- Un cop tot fi i net, he tenyit la fusta amb tiny de color noguera per donar un toc més fosc a la fusta, que no és massa maca.. 2 passades de tiny, amb munyequilla.
- Passats 5' amb el tiny ja sec, he començat a posar goma-laca (recordem 2 parts d'alcohol, per 1 d'escames). No sé quantes capes dec haver posat ja a hores d'ara, però forces (10- 15 potser?).
- Abans de deixar-ho pel pròxim dia, he polit amb llana d'acer fina per damunt la goma-laca. El pròxim dia seguirem posant més capes..

Mireu canvi de color, abans del tiny+gomalaca i després:

Mercato sul naviglio a Milà

Milà, ciutat coneguda com una de les capitals europees, sinó mundials, de la moda i el disseny, acull el darrer diumenge de cada mes, el que segurament és un dels mercats més grans del món d'antiquaris i objectes de segona mà (mobles, llibres, roba i objectes de tota mena), el Mercatone dell'antiquariato sul Naviglio grande.
Hi vaig ser per casualitat aquest diumenge. Dic per casualitat, perquè si no arriben a acompanyar-m'hi, no l'hagués trobat mai ja que no està pas enunciat a les típiques guies turístiques o webs de viatges.
I mira que el lloc és maco, un mercat a banda i banda d'un canal.. Em va encantar.. llàstima que no m'hi vaig poder entretenir massa i que els senyors de RyanAir m'haguessin fet pagar si m'emportava alguna cosa..
Em guardaré el viatge per tornar-hi un dia juntament amb l'altra cosa imprescindible de Milà: anar a l'Scala a escoltar òpera.

Us deixo dues fotos que vaig fer.

Si voleu més informació sobre aquest mercat i el genial barri del Naviglio de Milà, us recomano llegiu aquest enllaç: http://es.thecircumference.org/canals-of-navigli-milan

Unes setmanes després..

Fa dies que no escric en aquest blog. Us ensenyaré com van avançant els dos penjadors que estic restaurant al curs. Van força a poc a poc degut a que he faltat algun dia per motius de feina. Malgrat tot, em vaig endur el penjador de peu a casa i vaig anar "rascant" a hores lliures (quasibé sense depacant, directament amb rasqueta perquè em sembla que fa el mateix fet). Aquí doncs us ensenyo com estan a hores d'ara ambdós.

El penjador Thonet està per fi decapat i desmontat! Va costar Déu i ajuda.. un tornavís, un martell, unes alicates i unes companyes de curs amb paciència i "manya" i també força perquè negar-ho.. I és que pobre penjador no tenia només els cargols corresponents, sinó que algú (em meu avi??) havia clavat uns quants claus per evitar que es desenganxés mai.

El penjador de peu està quasibé també del tot decapat. Sense una rasqueta i un formó (eines de la imatge) hagués estat impossible..
Aquests dies que ha estat a casa, tot i estar mig desmuntat i despintat, ja he vist que és moolt útil! Vull acabar-lo ja, la meva entrada el troba a faltar. Ara toca anar a comprar pintura blanca mate a l'aigua per començar el decappé..

On trobar mobles de 2a mà o d'ocasió pel Penedès i Garraf

Sant Sadurní:

•  Mercaxollo Penedès: Carretera de Vilafranca km2. 

Vilafranca:

• El magatzem dels Chollos: Carrer del Cid, 8

Vilanova i la Geltrú:

• Los encantes: Avda Garraf, 50
• El troc: Ronda Europa, 67

Totes elles són botigues de compra-venta. A totes podrem tenir la sensació que ens estan mig prenent el pèl, bàsicament perquè compren moolt barat i després venen molt més car del que voldríem. Però bé, és el seu negoci. Jo recomano sobretot la de Sant Sadurní, per ser molt gran i tenir les coses una mica més ordenades, que s'agraeix. I sinó.. sempre ens quedaran el mercat del Bellcaire de Barcelona o el Rastro de Madrid (no hi he anat encara mai..).
Que lluny que ens queden pel que fa a reconeixement i pulcritut els mercats de segona mà de França, Holanda o qualsevol altre país del nord d'Europa, aquí encara no en tenim costum, ja arribarà..

Penjador Thonet de paret

 

DADES TÈCNIQUES:  

- Penjador antic de fusta de faig.

- Finals segle XIX o principis del XX.

- Corba estil Thonet ("marca" coneguda pels balancins, cadires i penjadors de peu).

- No està en massa bon estat i sobretot és brut.

VIDA ANTERIOR:

Interior d'aquesta casa.. el de la foto és el meu pare l'any 1960 :)

  

NOVA VIDA:
En procés de restauració des de dijous 19/4/2012. La idea és decapar-lo, treure corcs, tapar forats, tenyir i aplicar goma-laca.
On viurà després, és tot un misteri ;)

Evolució del penja-robes vintage

- I com decaparàs aquest penja-robes si està lacat? - preguntà la companya.
- No es decapa normal? amb decapant i llana d'acer? - respongué ingènuament ella.
- Caldrà que tinguis paciència. Si, amb molt de decapant, i millor rasca amb una rasqueta - l'animà la professora.

I dues hores després plenes de paciència (i inici de llagues a les mans) .. el resultat fou aquest..

Continuarà..

Penja-robes

DADES TÈCNIQUES:

- Penja-robes de fusta de pi lacada en blanc.
- Estil imitació vintage anys 60-70 però és fet de fa pocs anys (no sé dir quants, 5 potser?).
- La seva utilitat original és ser ubicat en una habitació infantil.

VIDA ANTERIOR:
L'he comprat nou però amb alguna tara (una mica despintat, un penjador desencolat, etc.) avui mateix a l'outlet de Mobles Bascompte (Vilanova i la Geltrú) per 25€.

NOVA VIDA:
En procés de restauració des d'avui mateix. La idea és decapar-lo i tornar-lo a pintar però aquest cop, malgrat que també de color blanc, amb estil decappé.
Aquest penja-robes acabarà al meu rebedor, m'és igual si és de nen petit :)

La tauleta acabada!!!

Abans (fem memòria):                                              Després:

Avui només ha calgut polir els elements metàlics (amb àcid cítric per netejar i amb RINCI -tub per 3€ aprox- per abrillantar) i finalment posar-los. El resultat, aquí el teniu.. : D

Setmana Santa de re-decoració

Aprofitant el primer matí de vacances (abans de marxar a Mallorca d'aquí a menys de 3 hores.. ) i amb l'ajuda d'un taladro i el meu pare, hem penjat 3 objectes:

1 mirall cornucopia regal de la meva mare (el tenia guardat juntament amb les butaques que l'altre dia us ensenyava i que algun dia restauraré). Ha trobat un nou lloc a la meva habitació. Pare dixit: "queda bé això de barrejar lo modern amb lo antic".

2 quadres amb marcs de l'IKEA i làmines diria que comprades a Madrid o França a la botiga d'algun museu (deu fer uns 4-5 anys i per això no recordo exactament d'on van sortir, però els seu aire melancòlic m'encanta i recordo haver-les estat triant molta estona). Han passat de viure arrepenjats en una estanteria al menjador a viure al passadís. D'aquí un temps segur que tornen a canviar de lloc. Són uns quadres inquiets :)

I per últim.. Com costumitzar una calaixera de l'IKEA? Doncs amb una enganxina de bon rotllo comprada al Bauhaus! De fet, fa temps que està enganxada però diria que no ho havia posat aquí al blog i ara que anava amb la càmera (mòbil) a la mà doncs he seguit fent fotos pel pis (una mica borroses la veritat).

Apaaaaaaaaa have a nice day and Easter holidays!!

Cera d'ebanista

Només queda una darrera sessió del curs tornant de setmana santa, i sembla que la tauleta ja està quasibé enllestida..  Avui "només" tocava acabar de posar goma-laca a la porta i al calaix (que anaven més endarrerits) i encerar tot el moble.

Un nou error del qual he après: a la darrera capa de goma-laca no cal passar-li ja llana d'acer! jo que ho feia pensant-me que quedaria més fina.. però no, perquè també perd brillantor llavors..

Procediment per aplicar la cera d'ebanista (incolor): amb una munyequilla, sucar una mica i anar escampant per damunt de tot el moble (exterior i interior); després de la primera capa pulir amb un drap de cotó per tal de donar "brillo"; i tornar a aplicar una darrera capa de cera (aquest cop ja no pulirem després). De fet, abans d'aplicar la darrera capa de cera he tornat a passar el rotulador corrector aquest cop per damunt de les restes de cera dura que vàrem posar fa una setmana al damunt de l'esquerda lateral. Tal com m'havien explicat, amb el drap de cotó la cera sobrant del damunt de l'escletxa ha marxat fàcilment.

Com que al final ha sobrat una estoneta he col·locat ja la porta però encara em quedarà col·locar els panys.. ho deixarem per al proper dia, però crec que en 15' ja la tindrem enllestida! Quina ilusió! Per fi podré posar una foto del abans-després i podrem comparar!! I començar un nou moble.. Let's think about it (decapé o tauleta amb marbre o butaca per aprendre a entapissar.. this is the question).

Tal com l'he deixada avui la tauleta:

Podeu veure que la tauleta ha fet molt amics al curs, com aquest butaca amb qui comparteix magatzem :)

EVOLUCIÓ DE LES CADIRES

 WINDSOR

ISABELINA

VICTORIANA

CADIRA THONETCADIRA HOFFMANN

 SILLÓ BARCELONA, MIES VAN DER ROHE
 CADIRA CESCA, BREUER
 SILLÓ PAIMIO, AALTO
 CADIRA ANT, JACOBSEN
 CADIRA WEGNER

CHAISE LONGUE, LE CORBUSIER